26 de setembre del 2007

La vella escola

Tobias Wolff.
LA VELLA ESCOLA.
Ed. La Magrana.
"No trobava que això fos una mentida; era més aviat com deixar que la seva atenció a la veritat s'endormisqués. I ell feia molta atenció a la veritat. La veritat volia que la busquessin, però de tant en tant es deixava veure."
"La naturalesa de la literatura era comportar-se com el món caigut que contemplava, aquell terreny crepuscular on regnava el subterfugi i la certesa de la follia."

Una escola on la literatura és el seu segell. Una escola que formava nois. Somnis de futurs escriptors, davant la visita d'autors consagrats. Una competició sorgeix en anunciar-se la propera visita: en Hemingway. La lleialtat, l'amistat, l'honradesa, entren en joc, i tot es planteja i qüestiona. Veritats i mentides, l'art de crear, l'art de desitjar.

Amb gran ironia i àgil escriptura, veiem la formació de la personalitat a través d'aquests nois. Pensaments sobre l'escriptura i els escriptors, i sobre la vida i el creixement.

25 de setembre del 2007

Jo, que sabia el cant secret de l'aigua...


Amb lent dolor esdevé somni fosc
aquella llum dels altíssims palaus.
I el temps l'escampa pel record, ja flor desfeta
als dits aspres de pluja del meu extrem hivern.
Miro tota la nit i sento el cor
vastíssim de la terra, el maternal
respir fangós que guarda el vinent blat.
Arribaran demà tranquil.les hores,
obertes ales amples dels ocells
duran al camp les grans calmes de l'estiu.
Hi haurà potser molts piadosos arbres
d'ombres esteses damunt secs camins.
Però jo, que sabia el cant secret de l'aigua,
les lloances del foc, de la gleva i del vent,
sóc endinsat en obscura presó,
vaig davallar per esglaons de pedra
al clos recinte de llises parets
i avanço sol a l'esglai del llarg crit
que deia per les voltes el meu nom.
Salvador Espriu. "Amb lent dolor esdevé somni fosc" de FINAL DEL LABERINT, I, 1955.

20 de setembre del 2007

en Paul Auster


Jorge Herralde (editor i compilador).

HOMENAJE A PAUL AUSTER.

Ed. Anagrama. Edició no venal.

"... Estés donde estés, todo el mundo es extranjero: el mundo es incomprensible, escurridizo. El mundo es un lugar extranjero. El mundo era como los poemas de Baudelaire, Rimbaud y Verlaine: incomprensible y apasionante...

...Paul Auster quisiera traducir la lengua misteriosa y dolorosa del mundo, como en 1967 traducía los poemas de Baudelaire, Rimbaud y Verlaine. Así empezar a transformar la lengua misteriosa y dolorosa del mundo en palabras suyas. Llena cuadernos y cuadernos, una palabra detrás de otra, porque está rodeado de cosas que no entiende. Está confundido: las cosas que le rodean no son puntos de referencia para no perderse, sino recovecos, paredes de laberinto..."

Justo Navarro. EL CAZADOR DE COINCIDENCIAS. Pròleg de EL CUADERNO ROJO, Anagrama 1994.

"... El caso de VIAJES POR EL SCRIPTORIUM es distinto. Surgió de la nada, como por ensalmo. Un día tuve una visión de un anciano en pijama que calzaba zapatillas de cuero. Lo vi sentado al borde de la cama, con las manos apoyadas en las rodillas y la cabeza hundida, mirando al suelo. ... Era una imagen hipnótica, que no podia apartar de la cabeza. De pronto la entendí: aquel anciano era yo dentro de veinte años. Esa imagen fue lo que generó la novela, pero no me pregunte de qué va, porque no sabría por donde empezar..."

Eduardo Lago. UNA HISTORIA DE BROOKLYN: ENTREVISTA A PAUL AUSTER. Babelia, El País 18/03/06.

"... Un autor francés, el moralista Joseph Joubert, a quien Auster admira ytradujo, escribió: 'Los poetas, los filósofos y todos los lectores de libros son aquellos para quien el mundo no basta'. Y afirma (corrobora) Auster: 'La escritura es una enfermedad; escribimos para compensar carencias, quizá para curarnos.' ..."

Jorge Herralde. DIALOGO INCOMPLETO CON PAUL AUSTER. Cicle "El autor y su editor", Círculo de Bellas Artes, 2003.

"... Esa necesidad de hacer, de crear, de inventar, es sin duda un impulso humano fundamental. Pero ¿con qué objeto? ¿Qué sentido tiene el arte, y en particular el arte de narrar, en lo que llamamos mundo real? Ninguno que se me ocurra; al menos des de el punto de vista práctico. ...

... Pero yo sostengo que el valor del arte reside en su misma inutilidad; que la creación de una obra de arte es lo que nos distingue de las demás criaturas que pueblan este planeta, y lo que nos define, en lo esencial, como seres humanos. Hacer algo por puro placer, por la gracia de hacerlo. ...

... Tal es la magia de los relatos. Pueden transportarnos a las profundidades del infierno, pero en realidad son inofensivos. ...

... La novela es una colaboración a partes iguales entre el escritor y el lector, y constituye el único lugar del mundo donde dos extraños pueden encontrarse en condiciones de absoluta intimidad..."

Paul Auster. DISCURS EN REBRE EL PRÍNCEP D'ASTÚRIES DE LES LLETRES. Octubre 2006.

Personalment, prefereixo les edicions d'Anagrama, pel que la bibliografia és la que es pot trobar en aquesta editorial.

Novel.la:

La trilogia de Nueva York (Ciudad de cristal, Fantasmas, y La habitación cerrada).

El país de las últimas cosas.

El palacio de la luna.

La música del azar.

Leviatán.

Mr. Vértigo.

Tombuctú.

El libro de las ilusiones.

La noche del oráculo.

Brooklyn follies.

Viajes por el Scriptorium.

Ciudad de cristal (novel.la gràfica).

Jugada de presión (on signa amb el nom de Paul Benjamin).

Text autobiogràfic:

La invención de la soledad.

A salto de mata.

La historia de mi máquina de escribir.

Text variat:

El cuaderno rojo.

Pista de despegue (Poemas y ensayos 1970-1979).

Experimentos con la verdad.

Creía que mi padre era Dios (compilador).

Guions de cinema:

Smoke & Blue in the face.

Lulu on the bridge.

17 de setembre del 2007

Viatges per l'Scriptorium


Paul Auster.
VIAJES POR EL SCRIPTORIUM.
Ed. Anagrama.
"Si se quiere contar una historia con garra no hay que tener compasión."
"Bonita expresión, doctor: Razonamiento Imaginativo. ¿Desde cuándo tiene la imaginación algo que ver con la razón?"
"Encontrarme al aire libre, alzar la cabeza hacia el immenso cielo y acabar con la mirada perdida en el infinito."
Apunts austerians sobre el llenguatge, la identitat, la memòria, i les seves relacions. Apunts sobre l'autor, el narrador, els personatges, i les seves relacions. Apunts sobre el procés creatiu, la realitat, la imaginació, i les seves relacions. Però, apunts.
"Sin Míster Blank no somos nada, pero la paradoja es que nosotros, seres puramente imaginativos, sobreviviremos a la mente que nos creó."
El senyor-en-blanc es desperta, no recorda, és observat per unes càmares, en un espai reduït. Encara sap llegir. Encara pot anotar noms en una llibreta. Passaran visites, homenatge a personatges d'altres novel.les: Míster Blank- Míster Auster.
Viatge per l'Scriptorium, o com utilitzar la literatura per a descriure la literatura mateixa.

12 de setembre del 2007

Orgull i prejudici... Cims emboirats


Jane Austen.
ORGULLO Y PREJUICIO.
Ed. Cátedra.
"Es una verdad mundialmente reconocida que un hombre soltero, poseedor de una gran fortuna, necesita una esposa.
Sin embargo, poco se sabe de los sentimientos u opiniones de un hombre de tales condiciones cuando entra a formar parte de un vecindario. Esta verdad está tan arraigada a las mentes de algunas de las familias que lo rodean, que algunas le consideran de su legítima propiedad y otras de la de sus hijas..."
Emily Brontë.
CUMBRES BORRASCOSAS.
Ed. Alba.
"... Deambulé alrededor de ellas bajo aquel cielo benigno; contemplé el revoloteo de las mariposas entre el brezo y las campánulas, escuché el sonido suave del viento soplando por entre la yerba. Y me preguntaba cómo se le podía ocurrir a nadie atribuir un sueño inquieto a quienes duermen bajo aquella apacible tierra."
Si, ORGULL I PREJUDICI, publicada al 1813, va ser molt ben rebuda per la societat victoriana, CIMS EMBOIRATS, publicada al 1847, no va tenir una bona acollida pels lectors victorians de l'època.
La primera, situada en una Anglaterra victoriana i rural, descriu, amb estil àgil i irònic, els enamoraments i la distinció de classes dels seus protagonistes. La segona, situada en el camp anglès rústic i solitari, reflexa la part salvatge i primitiva de les relacions humanes, plena de passió i de tragèdia, amb un estil líric.
He tornat a rellegir-les aquest estiu, i en totes dues, tant si és en el cas de la Lizzy i en Darcy, o de la Catherine i en Heathcliff: se'ns parla de l'amor que canvia la vida, no del que s'acomoda, de l'amor que destroça les rutines, costi el que costi (tant és si ha de vèncer l'orgull personal, els prejudicis adquirits, el destí o la mort).

10 de setembre del 2007

amic...



Segueixo viatge pel mar de l'afany,

buscant l'amor de l'amic perdut

quan tempestes de corbs esquinçaren la llum.

Avui llanço la meva àncora al sorral dels estels,

la veig fendir l'enllà del cel

que, com un vell oracle, espurneja el teu nom.

Dormiré al seu recer, bon amic, amor meu.

Allende... Allende... Allende!

D'Iquique a Coquimbo ets dempeus,

de Talca fins Guanguali sou dempeus,

dempeus!

Dels jardins de Tabarka et portem llessamí

i l'or de l'olivar que a Delfos és dels déus,

d'Altea la flor del taronger adolescent.

Allende... Allende... Allende!

D'Arica fins Temuco ets dempeus,

de Chanco fins Taitao sou dempeus,

dempeus!

Ets escrit arreu:

en el cor del destí

i en el ventre de les dones et porten, amic.

Tornaran a infantar una antiga esperança

entre els vells volcans i el mar de pau,

quan l'història executi als qui et feren botxins,

quan els teus t'alliberin fent-se lliures per fi.

Allende... Allende... Allende!

Amor que m'ets amic d'aquell ahir,

amic que m'ets amor pel devenir,

dempeus!

Lluís Llach, AMOR QUE M'ETS AMIC.

5 de setembre del 2007

L' Aleph



Jorge Luis Borges.
EL ALEPH.
Ed. Alianza.


"... Ser inmortal es baladí; menos el hombre, todas las criaturas lo son, pues ignoran la muerte; lo divino, lo terrible, lo incomprensible, es saberse inmortal."


"... Todos los hechos que pueden ocurrirle a un hombre, desde el instante de su nacimiento hasta el de su muerte, han sido prefijados por él. Así, toda negligencia es deliberada, todo casual encuentro una cita, toda humillación una penitencia, todo fracaso una misteriosa victoria, toda muerte un suicidio."


"... Nuestra mente es porosa para el olvido, yo mismo estoy falseando y perdiendo, bajo la trágica erosión de los años, los rasgos de Beatriz."

"... La historia era increíble, en efecto, pero se impuso a todos, porque sustancialmente era cierta. Verdadero el tono de Emma Zunz, verdadero el pudor, verdadero el odio. Verdadero también era el ultraje que había padecido; sólo eran falsas las circunstancias, la hora y uno o dos nombres propios."


El segon llibre de les vacances, va ser aquest. Un recull de contes que parlen d'eternitat i de temps, de destí i de mort, de follia i d'enteniment, de personalitat i de dolor. Una prosa concreta, on la realitat i la ficció es confonen en un irònic horitzó.
A destacar, personalment, els contes de: El inmortal, Deutsches Requiem, El Aleph, i Emma Zunz, als quals, respectivament, pertanyen els textos ressenyats.

4 de setembre del 2007

3 de setembre del 2007

colors de mar



Maria-Antonia Oliver.

COLORS DE MAR.

Ed. Proa.

"... Una illa és un bocí de terra voltada de mar pertot arreu manco per damunt i per davall. Per damunt hi ha l'aire, i la claror, i el vent i, de tant en tant, qualque tempestat. Per davall hi pot haver forats, llacs, escletxes, coves per on hi pot entrar la mar del voltant, el vent de damunt i, de tant en tant, una tempestat. Diuen que cada persona és una illa. Però hi ha gent, al món, que és tot un continent i, en canvi, hi ha gent que no és més que l'ombra d'un nigul. ..."

El primer llibre d'aquestes vacances, va ser aquest. Un recull de relats amb gust de mar i d'illa, d'amor i de pèrdua. Amb regust salat i de tramuntana, que et porten allí on et vols deixar emportar.