31 de gener del 2008

Un tango

... en el laberint, notes de tango i respostes...

28 de gener del 2008

Lluvia negra


Masuji Ibuse.
LLUVIA NEGRA.
Ed. Libros del Asteroide.


"En las barandillas de todos los puentes por los que pasaba había mensajes escritos con carbonilla o en trozos de papel pegados a la piedra. Uno se quedaba pasmado al ver la cantidad de papeles existentes, que la brisa hacía aletear y alrededor de los cuales muchas personas estaban congregadas como la multitud acude a leer los anuncios colgados en el exterior de la oficina del periódico. Muy de vez en cuando, alguien se detenía, escribía algo y se volvía a marchar corriendo. Los mensajes eran sumamente sencillos, pero parecían transmitir alguno de los sentimientos y circunstancias de las personas que los habían escrito."


Incapaços d'entendre la mena de bomba acabada de caure, caminaven entre ruïnes i cendres. No sabien de la força d'aquell foc, quan encara notaven la cremor a la pròpia pell. Desconeixien què era aquella tenebra, delerosos de trobar als seus. Ignoraven la pluja que s'enganxava al seu cos, sota el gran fong que enfosquia el cel. Perplexes davant la barbàrie del bombardeig, Hiroshima cremava. Quantitat de morts i de ferits, els supervivents buscaven un recer i els familiars patien la incertesa. Petites gotes negres enganxades i, amb el temps, la malaltia.

Les imatges d'horror. Sensibilitat i denuncia davant el patiment i la deshumanització de les guerres.
La pluja negra penetra i arrela al cor de la condició humana.

24 de gener del 2008

Trilogia d'Auschwitz


Primo Levi.
TRILOGIA D'AUSCHWITZ.
Edicions 62.


"Però aquest és el sentit mai oblidat, ni aleshores ni després: que precisament perquè el Lager és una gran màquina per convertir-nos en animals, nosaltres no hem de convertir-nos en animals; que fins en aquest lloc es pot sobreviure, i per això s'ha de voler sobreviure, per explicar-ho, per donar-ne testimoni; i que per viure és important esforçar-nos a salvar almenys l'esquelet, la carcassa, la forma de civilització. Que som esclaus, estem privats de tots els drets, exposats a totes les ofenses, destinats a una mort gairebé segura, però que una facultat ens ha quedat i l'hem de defensar amb tota l'energia perquè és la darrera: la facultat de negar el nostre consentiment. Per tant, hem de rentar-nos, evidentment, la cara sense sabó, en l'aigua bruta, i eixugar-nos amb la jaqueta. Hem d'embetumar les sabates, no perquè així ho digui el reglament, sinó per dignitat i per decència. Hem de caminar drets, sense arrossegar els esclops, no pas en homenatge a la disciplina prussiana, sinó per continuar vius, per no començar a morir."
SI AIXÒ ÉS UN HOME.


Records. SI AIXÒ ÉS UN HOME: un tren i l'arribada a la Buna-Monowitz. Una lenta destrucció. Amagar els records del passat, i subsistir en el present. LA TREVA: un final i el llarg viatge de tornada. Una lenta recuperació. Esperances de retorn, i el sentiment d'abandó. ELS ENFONSATS I ELS SALVATS: reflexions i pensaments des de la distància. Anàlisi de la sordesa, ceguesa i mudesa d'una violència i d'un horror.

El malson era sobreviure per poder explicar tot allò, però llavors ningú escoltava. La necessitat de parlar de l'infern de la Divina Comèdia. L'ofec de relatar el retorn de l'Odissea. Les ganes de cridar ben fort i treure fora tot l'horror, el dolor, la pena i la vergonya.
Mirar als ulls i recuperar la memòria.

21 de gener del 2008

De... El llibreter de...





... Kabul.

"Van arrestar un dels seus clients amb alguns volums que havia comprat a la llibreria. Durant una batuda, la policia va trobar moltes publicacions il.legals. Van encendre la primera foguera. El van sotmetre a interrogatoris extenuants, el van torturar i condemnar a un any de reclusió. El van tancar a la secció de presos polítics, on els bolígrafs, els papers i els llibres estaven severament prohibits. Durant mesos i mesos, el Sultan no va fer res més que mirar les parets. Després va aconseguir corrompre un dels guardes amb el menjar que li enviava la mare per tal que li entressin llibres nous d'amagat cada setmana. Entre aquelles rudes parets va créixer el seu interès per la cultura i la literatura afganesa, la poesia afganesa i la dramàtica història de la seva terra el va extasiar. Quan el van deixar anar encara estava més convençut de la seva causa: lluitaria fins el final per difondre el coneixement de la cultura i la història afganeses. Va continuar venent escrits prohibits, tant els de la guerra islàmica com els de l'oposició comunista filoxinesa, però ho va fer amb més prudència que abans."

Asne Seierstad. Retall del llibre: EL LLIBRETER DE KABUL.

16 de gener del 2008

Verde agua


Marisa Madieri.
VERDE AGUA.
Ed. Minúscula.

"El tiempo, antes casi sin dimensiones, reducido a mero presente debido a una vida apresurada, acosada por un turbión de obligaciones, de alegrias robadas y de preocupaciones, ahora se despliega en horas livianas, se dilata y se arrellana, se puebla de resonancias y recuerdos que poco a poco se recomponen en forma de mosaico, emergiendo en pequeños remolinos de un magma indistinto que, durante largos años, se ha ido acumulando en un fondo oscuro y desatendido."


Un conflicte i un èxode. Emigrants al Silos de Trieste. Infància i adolescència entre refugiats. Conflicte, dolor i amor. La continuïtat i les fractures del temps. Una dona adulta, el seu record, un diari personal, i la lluita contra l'oblit.

Una frontera: tanca que separa i passera que uneix. Pauses i abandó, intensitats i dominis, el sentit i la seva pèrdua. Una mirada femenina, sobria i sense rancúnies. Uns ulls de dona que evoquen l'ahir, miren l'avui, i esperen el demà.

Aigua clara en superfície, llots foscos en profunditat.

14 de gener del 2008

Criatures rebutjades



Text de Carl Norac.
Il.lustracions de Rébecca Dautremer.
SENTIMENTO.
Ed. Edelvives.

"Había cobrado vida, demasiado pronto.
Por la mañana, el señor Stein lo encontró despierto, mirando las nubes por la ventana. Se sorprendió tanto que gritó.
-¿Eres tú, hermano mío? -preguntó la criatura.
El señor Stein no contestó. Ya no podría seguir trabajando en aquel muñeco viviente que no se parecía en nada a él. A sus ojos, no era más que un monstruo."


Mary Shelley.
FRANKENSTEIN O EL MODERNO PROMETEO.
Ed. Mondadori.

"Anhelé alcanzar mis fines con una pasión carente de toda mesura. Al terminar mi obra, sin embargo, la belleza del sueño se desvaneció y me embargaron un intenso terror y repulsión. Incapaz de soportar el aspecto del ser que había creado, salí huyendo de la celda y me refugié en mi dormitorio, donde pasé un buen rato caminando arriba y abajo, incapaz de serenar mi mente para conciliar el sueño."


L'art de la màgia dóna vida. Els somnis també tenen ànima. Titelles, mecanismes, construccions i creacions. El senyor Stein fa titelles per fer realitat el que desitja. Un ninot que no està acabat. El rebuig al resultat. Una criatura sense nom. Un autòmata perdut i sol. Desconeixença i amor, recerca i menyspreu.

Els secrets de la vida. El misteri de l'ànima humana. Conèixer, saber, dominar i crear. En Victor Frankenstein uneix diversos trossos de cadàvers i una descàrrega elèctrica dóna la vida. Una creació que l'horroritza. Una criatura sola. Un monstre que vol ser acceptat. Odi i amor, venjança i consol.



No podem comparar... no.
Són diferents... sí.
Els creadors els rebutgen... el món també.

12 de gener del 2008

The soul is not superior to its knowledge



The soul is not superior to its knowledge,
en contra del que sosté Waldo Emerson,
perquè l'ànima no és res més que la consciència
d'una multitud de coneixements
parcials, del tot insuficients, insatisfactoris
d'allò més.

Bartomeu Fiol. THE SOUL IS NOT SUPERIOR TO ITS KNOWLEDGE. Càbales del call.

9 de gener del 2008

... Les il.lusions, com les persones...


... Les il.lusions, com les persones, neixen, creixen i moren. Les il.lusions, com les persones, estan fetes de somnis, desitjos i esperances. Les il.lusions, com les persones, desapareixen i es fonen. Les il.lusions, com les persones, eren allà quan Pandora va obrir la maleïda capsa. Només deixen una emprenta de pols i de nostàlgia, una tenebra grisa i opaca, un aire fred que entra i et ressegueix l'espinada. Perquè, les il.lusions, com les persones, quan es perden no tornen.
Hi ha un gran cementiri, on tots hi tenim un lloc. Un espai, nostre, només nostre. La gent no ho veu, però allí, en un racó personalitzat, van a morir les nostres il.lusions. Algunes arriben amb l'última agonia, d'altres, pel seu propi peu, hi van i esperen el seu final. Un dia, farem el mateix. Aquell dia, retrobarem totes les restes decrèpites de tot allò que haviem desitjat, somiat, volgut, imaginat, i junts recordarem el passat. Perquè les il.lusions mai es fan realitat, poden donar còpies d'elles, però no són elles. Potser és la tonalitat, la llum, el contorn o l'essència, però elles mai acaben de fer-se reals. Volem creure, necessitem creure que sí, però ens enganyem. Ens estem continuament enganyant, de la mateixa manera que estem continuament neixent i morint, cada cop que perdem una d'aquestes il.lusions, cada cop que creiem que s'han fet realitat, cada cop. Al final, les il.lusions, com les persones, només són pols de nostalgies d'una boira gris i opaca que un aire fred remou...

-digue'm ariadna, 9 de gener del 2008-

8 de gener del 2008

Firmin



Sam Savage.
FIRMIN.
Ed. Seix Barral.

"Al principio me limitaba a comer, royendo y masticando, tan feliz, siguiendo los dictados de mi gusto. Pero pronto empecé a leer, un poco por aquí, otro poco por allí, en los bordes de mi comida. Y según transcurría el tiempo fui leyendo más y masticando menos, para terminar pasándome prácticamente todas las horas de vigilia leyendo y comiéndome sólo los márgenes."


El fill numero tretze passa gana. La consistència del paper i el gust de les bones obres. Passejades nocturnes, descobertes i lectures. Una llibreria de vell, el llibreter, el cinema, les belleses i un escriptor. Llibres, imaginació, amor i amistat en un barri marginal.

El poder de la literatura. Emocions i pors cada cop més humanes. La fam pels llibres en un món que es va ensorrant. Cites, autors, actors, túnels, carrers i pàgines triturades. Res no dura per sempre, Firmin ho sap. La sensibilitat quan no es pot plorar.

4 de gener del 2008

El riu



Rumer Godden.
EL RIU.
Ed. Viena.

"Van fer volar l'estel mentre la tarda defallia i s'enriquia en aquell món més enllà de l'ampit, fins que uns nuvolets van entelar la posta com l'havien entelada durant el passeig vora el riu. Els mateixos sons, les mateixes olors els van arribar.
'Ja he estat prou aquí', va pensar la Harriet. 'Estic cansada'. I va començar a cabdellar el cordill.
-El fas baixar? -va preguntar-li el Capità amb sentiment.
-Sí, m'agrada que tornin abans no surti la primera estrella.
-Per què?
-Perquè seria fatal per a ells que els agafés a fora -va dir seriosament-. L'estrella els convertiria en paper.
Ell no va riure tal com ella s'havia mig temut. La va ajudar força a cabdellar el cordill, i l'estel va anar tornant cap a ells, voleiant, allunyant-se, engrandint-se en el crepuscle fins que el van tenir damunt dels seus caps..."


L'Índia colonial amb les seves olors, flors, arbres i cels, que anuncien el pas del temps. Entre infant i adolescent, la Harriet mira i escriu. La llibreta en l'amagatall secret, l'alzina i el moll. Els mots que canten en la seva oïda, la figuera sagrada i una lliçó. Naixement i mort. La vida flueix com les estacions, com el riu.

El riu evocació de la vida. Una adolescent que vol trobar el seu lloc. No es poden aturar els dies, ni el món, ni els rius. Tot continua fluint. Tot segueix el seu cicle. Tant si es vol com si no és vol.
Tothom té un arbre. Uns, el troben aviat; altres, més tard.

2 de gener del 2008

sss (V)...



... en el laberint, també s'hi guarden imatges...