12 de febrer del 2009

L'enganyada


Thomas Mann
L'ENGANYADA
Ed. Viena

"No crec que vulgueu desterrar del tot la natura de l'art, sinó que en realitat partiu de la naturalesa en les vostres abstraccions i us cal l'element sensorial per arribar a l'esperit. Doncs bé, l'olor, si se'm permet dir-ho així, és a la vegada sensorial i abstracta, no es veu, però ens parla d'una manera etèria. Us hauria de captivar la idea de transmetre un goig invisible al sentit de la vista, en el qual descansa, al capdavall, l'art de la pintura."



Com aquells dies de bonança enmig del fred, es crea el miratge. Els pensaments es trasbalsen i acceleren el cor. El desig reneix i una nova llum il.lumina el rostre. Però, no és més que una màscara rere la qual s'amaga la realitat. Un engany disfressat d'il.lusió.

Portes tancades s'obren de bat a bat. Finestres fosques donen pas a la llum. Tot sembla brillar. Els sentiments s'agiten sota el ressorgiment d'una inesperada primavera, sense cap altra reflexió. Mentre, la mirada externa espera, entre la tendresa i el temor. Naturalesa, societat, sentiments i pors.

5 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Aquest em falta! Quina bona col·lecció de clàssics que estan fent els de Viena... Aviat caurà, però!

kweilan ha dit...

Jo tampoc l'he llegit. Estic ara amb La niña del faro i encara vaig pel començament però m'ha enganxat de seguida i m'està agradant molt. Gràcies per la recomanació!

Anònim ha dit...

L'apunto a la llista.

M'encanta la facultat que tens de triar fragmnents realment profunds

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Bona tria. Millor el teu escrit. En saps molt d'aprofundir, d'arribar.

Quan entro al teu blog, sé que algo trobaré, que no em deixará indiferent.

Una abraçada

digue'm ariadna ha dit...

Espolsada... completament d'acord: un catàleg exel.lent i curat, un plaer per la lectura...

Kweilan... estaré atenta al teu comentari. En el laberint de llibres vaig parlar d'una altra obra seva, La Pasión...

Olivia... són aquests fragments els que et remouen per dins i acaben sent marcats o copiats per a recordar...

Horabaixa... suposo que en el fons i d'alguna manera, busquem aquells detalls, per petits que siguin, capaços de no deixar-nos indiferents, de remoure'ns amb tot de fils invisibles que s'allarguen i s'endinsen molt lentament...