sss (XVI)...

Cada lector és, quan llegeix, el propi lector de si mateix. L'obra de l'escriptor sols és una mena d'instrument òptic que ell ofereix al lector a fi de permetre-li discernir el que, sense aquest llibre, potser no hauria vist per ell mateix. El reconeixement en si mateix, per part del lector, del que diu el llibre és la prova de la seva veritat.

Marcel Proust.

... en el laberint, també hi ressonen els mots...

A voltes

A voltes,

una tarda qualsevol,

la tendresa s'instal.la a les paraules

i una pluja fínissima

fa esclatar flors als aiguamolls

i crèixer gespa als rostos.

Llavors,

fa de bon rossolar

per un pendent de mots

degudament aseptitzats

i assabentar-se,

entre glop i glop de cafè,

que en un país llunyà

la guerra encara persisteix

i la gent mor de fam.

Un, aleshores, fàcilment exclama:

quins malparits, els homes!

A voltes, ja dic,

la tendresa s'intal.la a les paraules...

Miquel Martí i Pol. A VOLTES. Vint-i-set poemes en tres temps.

La maison en petites cubes

... en el laberint, un "poema" curt de Kunio Kato...

El mestre d'ànimes

Irène Némirovsky

EL MESTRE D'ÀNIMES

Ed. La Magrana

"L'admirava, enlluernat, no solament per estar a les portes de la riquesa, sinó per béns que fins aleshores només havia sentit anomenar: la dignitat, el desinterès, una educació exquisida, l'orgull que abolia el mal en l'ignorant. 'És tot això el que he vingut a buscar a Europa -pensava-. Això, i no tan sols diners o èxit, o una vida més llarga, un bon llit, un abric calent i poder menjar cada dia. Sí, us ho dic a tots els qui em menyspreeu, a vosaltres, francesos, els rics i els feliços: el que volia era la vostra cultura, la vostra moral, les vostres virtuts, tot allò que és més elevat que jo, diferent de mi, diferent del fangar on vaig néixer!'."

La misèria, la fam, el fred. Llots primaris que marquen una fugida. La riquesa, el prestigi, l'acceptació. Una fina aresta alçada enmig del no-res. L'ambició, el triomf, marquen el pols cruel i despietat de qui no vol tornar.

Ànimes que es despullen a mitja veu. Manipulació de les obsessions i de les pors. Vides que es mouen inquietes, en els seus mísers fangars. Morals que jutgen, des de la ignorància, des del menyspreu. Essències humanes que deriven, que no deixen de derivar.

Imatge Flickr (soozika).

W o El recuerdo de la infancia

Georges Perec

W O EL RECUERDO DE LA INFANCIA

Ed. LOM

"De ahí en adelante, los recuerdos existen, fugaces o tenaces, fútiles o gravosos, pero nada los reúne. Son como esta escritura no ligada, hecha de letras aisladas incapaces de soldarse entre ellas para formar una palabra, que fue la mía hasta la edad de diecisiete o dieciocho años, o como esos dibujos dislocados, cuyos elementos separados no llegaban casi nunca a reunirse unos con otros..."

La missió encomanada a un home de falsa identitat. L'engranatge institucional de l'illa de W. La reconstrucció del passat a partir dels records, el viscut, el cregut, el vist i el somiat. Recorreguts múltiples de paraules dins de paraules. El somieig entre l'oblit i la presència, la memòria i l'absència, la ficció i la realitat.

Línies que es divideixen i es tornen a dividir. Traços oberts que perden la linealitat en la corba. Fugides, sense punt de fuga, sense línia de terra. Geometries estranyes, plenes d'interseccions i nous plans de trobada. Des de dins la memòria, la ficció i l'oblit. Sobre la memòria, la realitat i el record. Història dins aquella història real, imaginada, individual i col.lectiva.