27 d’abril del 2010

Cançó del gosar poder



Gosa poder ser fort, i no t’aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills

un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t’agradi massa

d’anar testat per un món que s’espera.

Si et sobren fills, avia’ls una guerra.

Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre

perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l’opi dels rics

(d’opi, te’n ve d’Escòcia i de Roma).

Gosa poder tenir enemics a sou.
Tu, vailet nou, confia en anys futurs.

Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta

quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder desgollar Ciceró.
Barbat Alfons, emperador d’Espanya,

cosí d’un Sant i Savi tu mateix,

mira-t’hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla

que ells han gosat poder-se-la fer seva.

Mira-t’hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.

No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.

Si tens napalm per sembrar camps del Nord,

gosa poder perdre guerres del Sud.

Gabriel Ferrater. CANÇÓ DEL GOSAR PODER. Les dones i els dies, 1979.

Festival Popular de Poesia Catalana al Price, el 1970.
Imatge YouTube (juanderdenauer).

21 d’abril del 2010

La rebel.lió


Joseph Roth
LA REBEL.LIÓ
Ed Ensiola

"Sí, va aprendre a distingir les fases de la foscor que caracteritzaven el matí, la tarda, la nit i les nebuloses hores del capvespre. S'avesà a la foscor de les nits, els seus ulls travessaven la seva impenetrabilitat, que esdevenia transparent com vidre tenyit de fosc al migdia. Va sostreure la seva pròpia llum als pocs objectes que l'envoltaven, de manera que els podia contemplar de nit i ells li oferien els seus contorns. Va conèixer la veu de la foscor i el càntic dels objectes muts, el silenci dels quals començava a percebre's quan s'acabava l'avalot dels dies."


Un mutilat de guerra condecorat té una llicència per tocar l'orgue al carrer. Bo, honrat i ingenu, accepta amb orgull el seu destí. Un viatge de tramvia ho capgira tot. Un fet fortuït, una resposta irada i el cruel engranatge que fa girar el món. La injustícia fa néixer dins seu una transformació. Les creences trencades seran l'origen d'una revolta aclaparada pel pas del temps.

L'Andreas Pum duia una bena als ulls que, després d'un absurd incident, cau deixant al descobert tot allò que abans no veia. L'Andreas Pum voldrà rebel.lar-se, però no en sabrà.

Imatge Flickr (Carlos Madrigal)

18 d’abril del 2010

sss (XXI)...


... en el laberint, també s'hi guarden imatges...

15 d’abril del 2010

Memòries del subsòl


Fiòdor Dostoievski
MEMÒRIES DEL SUBSÒL

Ed. Destino

"En els records de totes les persones hi ha coses que no s'expliquen a tothom, només si de cas a alguns amics. I n'hi ha altres que ni tan sols es revelen als amics, només a un mateix, i encara com un secret. I n'hi ha altres, finalment, que temem fins i tot de revelar-nos a nosaltres mateixos, i totes les persones honrades en tenen un bon munt d'acumulades, de coses d'aquestes. M'atreveixo fins i tot a afirmar que com més honrada és la persona més secrets d'aquest tipus acumula. Almenys jo, no fa pas gaire que m'he decidit a recordar algunes aventures passades que fins ara sempre havia esquivat, sovint amb força neguit. Però en aquests moments, en què no només les recordo sinó que estic disposat a escriure-les, vull provar si sóc capaç de ser completament sincer amb mi mateix, sense témer la veritat."

L'home del subsòl es mira al mirall i es treu la màscara. Aquella que duia davant dels altres i d'ell mateix. Des del seu cau, inicia el seu monòleg. Paraules oscil.lants, contradictòries, angoixants, torbadores, reflexives. Ressona sota terra la seva xerrameca densa, caòtica, ressentida, fràgil, profunda.

L'home del subsòl menysprea a tothom i alhora els hi té por. Els seus deliris i les seves contradiccions marquen la seva anònima i frustrada vida. Aïllat en el seu amagatall, s'endinsa en foscos pensaments i profundes reflexions. L'absurd i la incertesa, la raó i la llibertat, la moral i la passió, configuren un tèrbol i dens parlament de qui acabarà recordant un passatge de joventut.

L'home del subsòl es presenta, "Sóc un home malalt... Sóc un home dolent."

Imatge Flickr (xbier)

11 d’abril del 2010

Una lletra femenina de color blau pàl.lid


Franz Werfel
UNA LLETRA FEMENINA DE COLOR BLAU PÀL.LID

Ed. 1984 Butxaca

"Després va remenar com un jugador de cartes la prop d'una dotzena de sobres i els va examinar amb la rutina del funcionari que en té prou amb una llambregada per a comprovar la importància del correu. Eren exactament onze cartes, deu de les quals escrites a màquina. Això feia destacar de manera encara més monitòria entre la monotonia de la resta l'escriptura de color blau pàl.lid de l'onzena. Era una escriptura femenina una mica grandiloqüent, severa i allargada."

Un matí agradable d'octubre. Un home satisfet d'ell mateix. Entre la correspondència, una carta escrita a mà. Una lletra coneguda capaç de fer-ho trontollar tot. Sol i pluja, records i tribulacions.

Pàgina a pàgina, mesuradament, un dia en la vida d'un alt funcionari. Marcat per un frac i una carta, l'home es mira al mirall. S'enfronta a ell mateix. Davant seu, l'èxit i la comoditat, però també la culpa i la mala consciència. Les seves inquietuds s'agiten. Imagina, improvisa i es deixa dur pels esdeveniments. Una oportunitat i la por.

Imatge Flickr (dawgfanjeff).

1 d’abril del 2010