16 de desembre del 2011

Wakefield



Nathaniel Hawthorne
WAKEFIELD
Ed. NordicaLibros


"En medio de la aparente confusión de nuestro misterioso mundo, las personas están tan pulcramente adaptadas a un sistema, y los sistemas engarzados entre sí y a un todo, que si una persona se ausenta por un momento se expone al aterrador riesgo de perder su puesto por siempre, pudiendo llegar a convertirse, como le sucedió a Wakefield, en el Desterrado del Universo."


D'uns dies, a vint anys. Un somriure burleta i l'absència. Una perruca vermella que observa sense ser reconeguda. El fred, la pluja i el retorn.

Wakefield marxa i torna passats vint anys. En aquest temps, ni viu en terres exòtiques, ni cor grans aventures. Des d'un pis, prop de casa seva, observa les reaccions de la seva absència: l'angoixa, l'acceptació i l'oblit. Ell que deixa la llar, la feina i la vida, de manera voluntària, per caprici, acaba sota el pes feixuc de veure's foraster, ignorat i aïllat.
I mentre l'autor parla d'ell i amb ell, l'increpa i l'estudia, no puc deixar de preguntar-me una cosa: i la dona de Wakefield?

6 comentaris:

David ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
David ha dit...

És un llibre extraordinàriament modern. Wakefield i Bartleby són cosins germans. Dos personatges que prefiguren la novel·la del s. XX. Salut, Ariadna, i bones lectures!

novesflors ha dit...

Sembla interessant. M'agradaria llegir-lo.
Pel que dius de la dona... supose que això podria ser una altra narració complementària...

viu i llegeix ha dit...

Jo sempre m'he pregunatat per les dones dels apostols que ho van deixar tot per seguir a Jesus.... molt contentes no devien estar

David ha dit...

Molt bon any, Ariadna!

digue'm ariadna ha dit...

David... com bé dius, parents i amb un gran lloc a la literatura... moltes gràcies i molt bon any, ple de bones lectures...

Novesflors... de fet aquesta narració existeix, tot i que és d'aquestes lectures que no sé si voldria llegir, la por a la decepció m'atura... molt bon any i bones lectures...

Viu i llegeix... la personalitat, el temps i l'època marquen les reaccions... però la primera reacció no deuria ser de massa felicitat... molt bon any i bones lectures...